Polinyà 
Localització del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) / © visitacatalonia.com
Situat molt a prop del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el municipi de Polinyà (Vallès Occidental) està envoltat de natura i muntanyes, cosa que permet gaudir de nombroses rutes d’excursió i oportunitats per gaudir de la regió.
El riu Ripoll i el torrent de Can Borrell travessen el terme municipal de Polinyà (8.840 habitants el 2023), que presenta evidències d’assentaments humans que es remunten a l’edat del bronze i l’edat del ferro. També cal destacar l’existència de diferents jaciments arqueològics.
La història de Polinyà també està lligada al seu patrimoni arquitectònic, com és el cas de l’església parroquial de Sant Salvador (s. XI). El 1930 es van descobrir pintures murals romàniques, però al temple només es pot veure una còpia (gran part de les pintures originals són al Museu Diocesà de Barcelona).
Castellar del Vallès
Localització del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental) / © visitacatalonia.com
Travessat de nord a sud pel Ripoll, hi ha indicis que el municipi de Castellar del Vallès estava poblat al període del Neolític, segons les dades que s’han pogut extreure de la intervenció arqueològica a diferents jaciments. En les últimes dècades, amb un enfocament econòmic que inclou l’agricultura, la indústria i el sector serveis.
La població (25.122 habitants el 2023) està distribuïda principalment entre els nuclis urbans de Castellar i de Sant Feliu del Racó, així com a diferents urbanitzacions. El poble de Sant Feliu del Racó se situa sota el massís de Sant Llorenç de Munt en un paratge ideal per als amants de la natura.
Els principals referents arquitectònics del municipi de Castellar del Vallès són l’església de Sant Esteve —coneguda com la catedral del Vallès— d’estil neogòtic; el castell de Clasquerí —referenciat el s. X—; el poblat altmedieval anomenat Castellar Vell i el Palau Tolrà, actual seu de l’ajuntament.
Pel que fa a Sant Feliu del Racó, hi destaca l’antiga església de Sant Feliu. Tot i que el temple actual és de construcció moderna, l’edifici originari era d’estil preromànic (documentat el 986), però al s. XVIII es va enderrocar.
Deixa un comentari