La Passió d’Olesa de Montserrat. Una tradició documentada des del 1538.

La Passió d’Olesa de Montserrat és la celebració teatralitzada de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist i té el seu origen en els antics drames sacramentals potenciats per l’església catòlica com una de les múltiples respostes a la Reforma protestant. La Passió d’Olesa de Montserrat està documentada des de l’any 1538, segons un escrit que es conserva en l’Arxiu Parroquial d’aquesta localitat de la comarca del Baix Llobregat. Arran de la pandèmia, la durada de l’espectacle ha passat de gairebé quatre hores a la meitat (2h15′ dividides en dos actes i un entreacte).

Els textos de la Passió d’Olesa tenien el seu origen en la tradició popular i posteriorment es van unificar —sota potestat eclesial— en un text atribuït al frare trinitari descalç Antoni de Sant Jeroni (Antoni Alabau i Quingles) i publicat el 1773. Aquest text es va emprar en les representacions de la Passió d’Olesa de Montserrat fins a l’any 1948, quan s’estrena una nova versió, obra de Joan Povill i Adserà —que ja havia introduït alguns canvis en els anys 30 i 40 del segle passat—, i la interpretació definitiva del qual s’establirà cap a 1960 i que perdura des de llavors.

La música també ocupa un apartat essencial en les representacions de la Passió d’Olesa de Montserrat. La primera partitura de la qual es té constància data del 1847. Amb el pas dels anys, els músics de la localitat van realitzar diferents canvis. No obstant això, el 1949, ja amb el nou text de Joan Povill, s’encarrega una nova composició musical a Josep Maria Roma. Fins a l’any 1976, la música de les representacions s’interpretava en directe; la música actual, versió de la composició de Roma, es va gravar el 1997 amb les interpretacions de l’Orquestra Simfònica del Vallès i el Cor Madrigal, sota la batuta de Salvador Brotons.

La Passió d’Olesa de Montserrat es representa en el nou Teatre de la Passió, que va ser inaugurat el 1987, quatre anys després que un incendi arrasés el Gran Teatre de la Passió. L’edifici actual va ser dissenyat especialment per a les representacions de la Passió per l’arquitecte Joan Baca i compta amb un aforament proper als 1.500 espectadors. L’escenari és un dels majors d’Europa, amb 782 m² i una boca de 30×7 metres.